Peyreget - Pico Royo

En aquesta ocasió me'n vaig al Pirineu aragonès, on el dissabte  creuo la frontera de Portalet. i en tinc un tip por poder deixar el cotxe de la gran quantitat de gent que hi ha, finalment vora a la carretera pujo per sobre la neu i el gel i puc estacionar.
Molta gent, sobretot francesos, a peu, amb raquetes i els que menys en esquis.
Dia assollejat cel blau i temperatura perfecte en moviment, es una zona ideal per la iniciació del esqui de muntanya o de travessa, ja que el desnivell en va guanyant molt progressivament i la zona es molt ampla per la baixada.
La zona de sortida es també per anar al refugi de la Pombie i fer el majestuós cim del Mido D'Ossau,  a la mig hora de pujada  giro a la meva esquerra deixant  la ruta  dita anteriorment i me'n vaig en busca del meu objectiu.

Al fons s'asoma la gran mole del Midi

La baixada es xaladora i deixa fer amb la neu més primavera

A l'endemà  camvio de zona i surto del pk de Anayet de la estació d'esqui de Formigal, on remunto per la dreta de la pista negra,  a l'hora de marxa m'endinso clarament per la evident vall que  comença a la meva dreta,  el dia es bo encara que amb alguns núvols, la neu esta més dura i gelada que ahir degut a la seva orientació mes ombria, calen ganivetes per anar progressant amb més seguretat,   abans d'arribar al coll hi han dos  moments en que la pendent es fa notar  i tinc que possar-hi tots els sentits per no caure. Un cop al coll  deixo els esquis i amb els grampons i piolet  faig els últims 50 metres per arribar al cim del Pico Royo.

La panoramica de 360º es espectacular

Port de Filià (Vall Fosca)

CIM DE MIL POTROS

Descobrint noves valls aquesta vegada m'endinso pel Pallars, en busca de les Planes de Son, allà deixo el cotxe i seguint la pista i posteriorment els indicadors, arribo al refugi de Pla de la Font 2.050 m.
A l'endemà, els primers metres tinc que carregar els esquis a la motxilla uns 100 metres, seguint e intuint el sender,  a trams tapat per la neu, vaig pujant xino xano fins que el bosc desapareix,  a la meva dreta s'endevina una pala que tinc que remuntar fent algunes voltes Maria, fa fred i de vegades bufa el vent,  però la meva solitud no m'impedeix amb l'ascensió,
En arribar al coll el vent es fa notar i les plaques de gel  comencen a apareixe per la qual cosa en arribar al Cim de Mil Potros 2.595 m,  prenc la decisió de donar per acabada la excursió.
El meu objectiu era el Pinató 2.647 m, el tenia a tocar i el veig uns metres mes endavant, però les condicions d'avui no eren les més aconsellables.
El descens el faig pel mateix lloc, amb una vista  general de la vall d'Espot a la meva dreta.

Carros de foc

Restanca -Montarto - Ventosa - Punta Alta - Colomers

Feia temps que em rondava pel cap fer la travessa pel Parc Nacional de Sant Maurici, i aixi que la previssiò  donava uns dies de bon temps,  vaig preparar la ruta següent:

15-04-14. Refugi de la Restanca,Coll de Olleocrestada,  cim del Montarto, refugi de Ventosa i Calvell.

Refugi de la Restanca

Estany de Monges

Montarto

Cim del Montarto 2.833 m.

Arribant al refugi de Ventosa  i Calvell, a la dreta i l'Estany Nere al fons

16-04-14 - refugi Ventosa i Calvell, estanys de Colieto, coll Arenós, Punta Alta, port de Colomers, refugi de Colomers.

Françoise i Blandine sortint del Ventosa

Indicador cartell de la Punta Alta

Cim de la Punta Alta 3.013 m.

Cornises al coll Arenós.

El Montarto desde el coll Arenós.

La vall de pujada i baixada a la Punta Alta.

Remuntant el port de Colomers.

Arribant al Port de Colomers

Arribant al refugi de Colomers

Cim de la Coma d'Entor (AND)

Avui tenia la intenció de fer la Pic de Milmenut i la Pala de Jan, però la nevada d'ahir m'ha fet repensar-me-ho, i en arribar al encreuament  del desviament de Entor,  segueixo una traces que passen pel Pont de Mos.
Els primers metres els faig per la pista fins arribar al indicador del sender d'estiu situat a la meva esquerra.
Començo a remuntar pel bell miga del bosc, amb un bon toll de neu fresca, tot seguint la traça ben marcada, poc a poc el bosc es va aclarint a mesura que el vent comença a fer-se notar.









Sobre la cota 2.400 m. tinc que posar-me les ganivetes, per moments penso en donar mitja volta a causa de les fortes ràfegues de vent, que em fa  acoxar-me  una bona estona, amés la neu ventada em va a la cara, però veient que tenia prop l'objectiu d'avui, en un moment de pausa, continuo fins al cim.





CIM DE LA COMA D'ENTORN 2.500 m.

No tinc molt de temps per estar-me-hi una estona, així que  llevo les pells, fixo les botes i cap avall ràpidament.



PISTES D'ESQUI SECTOR ELTARTER A GRANVALIRA

LA VALL D'INCLES

Els primers 200 m, molt be, els 20/30 cm de neu, que van caure durant la jornada anterior, fan que el girs siguin molt suaus amb neu por sota del genoll, però a mesura que vaig endinsar-me al bosc, la cosa canvia, la neu es molt humida i se'n fan pams de neu a les soles, la qual cosa em dificulta molt la baixada, que la faig tot resseguint les traces d'un grup d'esquiadors que anaven al devant meu.





Un parell de caigudes, i arrasserat  pels pins, faig un moset i emprenc el darrer tram que em porta tot just abans de creuar el Pont de Mos.

Una volta circular molt entretinguda, per fer una matinal amb neu recent.

Avui me he estrenat amb el Telemark a Vallnord al sector de Arcalis.
Bones sensacions es pot tornar a repetir, he fet pujades amb el teleski i baixades per pista verda, per començar no esta malament.
La tecnica es diferent i no noto la sensacio de caure per devant.
He fet un hora en monitor, un jove amable anomenat Sergi, i un altra hora practicant sol sota una nevadeta.

TUC DE LA CIGALERA 2.502 m.

Del pk del port de la Bonaigua es creua la ctra. i comencen les zigues-zaguas remuntat la muntanya, es guanya alçada ràpidament i es comença a veure el gran panorama del voltant.

En una hora i mitja s'arribar dalt del Tuc de la Cigalera sense complicacions, amb un temps esplendid, hasta fa color i tot, poc a poc arriban altres excursionistes majoritariament amb esquis, tot i que algun raquetero també s'asoma, per cert crec que es una sortida ideal per l'iniació tant amb esquis com raquetes.

                                     Al fons a la dreta el glaciar del Aneto, al centre el Montarto

                     Últims metres abans d'arribar al cim planer on hi ha unes vistes de la  Vall d'Aran i
el Pallars Subirà.

                                                        Tuc de la Cigalera

Faig una medició del gruix de neu amb sonda i em marca entre 170 i 240 cm.

La baixada molt constant i traquila amb una neu excelent a la cota alta i mes dura a cotes baixes.